Intolerància radical.

Alacant està "espanyolitzada", tots ho sabem. I sembla que "espanyolitzada" té unes càrregues valencianòfobes que afecten també a la nostra ciutat. No és cap sorpresa, que als alacantins ens diguen "valencians" ens provoca, com a mínim, dubtes i un cert malestar. I això afecta a la llengua, és clar. Igual que "de Valencia ni el arroz", tampoc la llengua "que es suya y no nuestra y no la imponen" (senyor, perdona'ls, no saben el que fan).

És clarament ofensiu que ens diguen que tenim res a veure amb els valencians  - generalitze, és clar, no tots som iguals - i per tant és ofensiu que existisca un casal popular que es dedique a difondre i defensar la cultura i llengua dels valencians. El nom ja fa nosa, "Tio Cuc", als alacantins no els agrada que els recorden el que han sigut. Fa igual si ens diuen que Alacant és una terra de polítics imputats, el que vertaderament molesta és veure cartells, reivindicacions d'Alacant dins dels Països Catalans. Una ideologia que molesta, simplement per existir.

A simple vista, als carrers, passen desapercebuts els cartells xenòfobs de partits i pseudopartits com "Espanya 2000", però pitjor destí tenen els cartells de 9 d'octubres o de 25 d'abril. El rebuig és immediat. Sí, és pot dir ben alt, a molts alacantins els molesta menys la corrupció i el racisme que un cartell en valencià. Sóc més radical ara; ja no dic un cartell valencianista, dic un cartell en valencià. I no passa res; cadascú pot tindre l'opinió que vulga que, per a això, ja estan les eleccions i les victòries successives del PP. El problema és la imposició.

El problema és que la mentalitat dretana passa per eradicar allò que no agrada. No refutar les idees contràries, ni menysprear-les: eliminar-les directament, intentar que no existisquen. I el feixisme d'Alacant ataca quan menys ho esperes. I és el que ha passat ara. La víctima ha sigut el casal popular Tio Cuc. Val destacar que l'únic objectiu del casal és la normalització de la llengua i les activitats culturals amb el valencià com a llengua vehicular;  tot un perill per a la societat. Silicona, oli i dos paradòxiques frases han volgut fer mal al casal. La cultura ofén a qui no la té.

Però han atacat el que més ens estimem. Davant el passotisme i la deixadesa de l'ajuntament d'Alacant, per a molts el Casal és el punt de reunió i acostament a la cultura que ens agradaria poder trobar en més indrets de la ciutat. Per sort, els que lluitem sabíem ja que el territori és hostil i aquest atac és simplement una mostra que, a més, és barroer. Res d'això ens aturarà, és ben clar. Però cal saber-ho, perquè molts desconeixen l'existència del feixisme i altres es dediquen a fer ulls cecs.

I acabe amb una frase atribuïda a Joan Fuster que, trobe, és ben adient: "Estem farts d'haver de demanar perdó per existir". 

Salutacions i ànims al casal. Seguim.

(Notícia redactada pel casal: http://casalpopularalacant.blogspot.com.es/2013/02/feixistes-ataquen-el-casal-popular-tio.html )