Que siguem invisibles no vol dir que no existim. He hagut d'aguantar molta incredulitat i sorpresa quan deia que he nascut i viscut sempre a Alacant i que parle valencià i que estudie filologia catalana. Em pregunten si no em sent sol, aïllat, com si fos un espècimen estrany en una ciutat perduda de l'Antàrtida. "En qui parles? T'atenen en valencià? I els teus amics?" I jo sempre he d'explicar l'altra Alacant, la que no és "Alicante".
A cada cosa que els dic queden més estupefactes, des del folklorisme clàssic (el himne de la ciutat, la senyera en l'escut), fins a la realitat actual, com pot ser el casal Tio Cuc o les diferents colles de dolçainers, nanos i gegants, etc. No sé quina consideració solen tindre d'Alacant, però s'equivoquen, almenys gradualment.
Però entre tot hi ha cosa que sempre els sobta més:
-De veres teniu un grup de música que canta en valencià?
- I tant que sí. La caixa de gel es diuen.
- Però... D'Alacant ciutat?
- D'Alacant ciutat.
- I tenen discos?
- No, però en tindran. Són molt bons.
- Ja em passaràs cançons.
- Per descomptat; però quan triomfen, recorda que ja t'havia avisat.
I arriba ara el moment. La caixa de gel, el grup d'Alacant que parla i canta valencià, llança el verkami. Un projecte que busca poder finançar el seu primer disc: "Somnia". Les melodies, les lletres, les aptituds i les ganes les tenen. Només els manquen els recursos. Per això el verkami. Amb l'ajuda de tots tindrem un grup més de música en valencià i amb l'ajuda de tots creixerà l'Alacant de l'ombra.
Ací teniu el projecte i les recompenses: http://www.verkami.com/projects/4477-somnia-primer-disc-de-la-caixa-de-gel Són dies feliços per a la part valenciana d'Alacant. Molta sort als companys de "La caixa de gel". Espere que se'n puguen eixir i fer-nos gaudir amb el seu treball. Avancem.
Visca Alacant!
dissabte, 23 de febrer del 2013
dimarts, 5 de febrer del 2013
Intolerància radical.
Alacant està "espanyolitzada", tots ho sabem. I sembla que "espanyolitzada" té unes càrregues valencianòfobes que afecten també a la nostra ciutat. No és cap sorpresa, que als alacantins ens diguen "valencians" ens provoca, com a mínim, dubtes i un cert malestar. I això afecta a la llengua, és clar. Igual que "de Valencia ni el arroz", tampoc la llengua "que es suya y no nuestra y no la imponen" (senyor, perdona'ls, no saben el que fan).
És clarament ofensiu que ens diguen que tenim res a veure amb els valencians - generalitze, és clar, no tots som iguals - i per tant és ofensiu que existisca un casal popular que es dedique a difondre i defensar la cultura i llengua dels valencians. El nom ja fa nosa, "Tio Cuc", als alacantins no els agrada que els recorden el que han sigut. Fa igual si ens diuen que Alacant és una terra de polítics imputats, el que vertaderament molesta és veure cartells, reivindicacions d'Alacant dins dels Països Catalans. Una ideologia que molesta, simplement per existir.
A simple vista, als carrers, passen desapercebuts els cartells xenòfobs de partits i pseudopartits com "Espanya 2000", però pitjor destí tenen els cartells de 9 d'octubres o de 25 d'abril. El rebuig és immediat. Sí, és pot dir ben alt, a molts alacantins els molesta menys la corrupció i el racisme que un cartell en valencià. Sóc més radical ara; ja no dic un cartell valencianista, dic un cartell en valencià. I no passa res; cadascú pot tindre l'opinió que vulga que, per a això, ja estan les eleccions i les victòries successives del PP. El problema és la imposició.
El problema és que la mentalitat dretana passa per eradicar allò que no agrada. No refutar les idees contràries, ni menysprear-les: eliminar-les directament, intentar que no existisquen. I el feixisme d'Alacant ataca quan menys ho esperes. I és el que ha passat ara. La víctima ha sigut el casal popular Tio Cuc. Val destacar que l'únic objectiu del casal és la normalització de la llengua i les activitats culturals amb el valencià com a llengua vehicular; tot un perill per a la societat. Silicona, oli i dos paradòxiques frases han volgut fer mal al casal. La cultura ofén a qui no la té.
Però han atacat el que més ens estimem. Davant el passotisme i la deixadesa de l'ajuntament d'Alacant, per a molts el Casal és el punt de reunió i acostament a la cultura que ens agradaria poder trobar en més indrets de la ciutat. Per sort, els que lluitem sabíem ja que el territori és hostil i aquest atac és simplement una mostra que, a més, és barroer. Res d'això ens aturarà, és ben clar. Però cal saber-ho, perquè molts desconeixen l'existència del feixisme i altres es dediquen a fer ulls cecs.
I acabe amb una frase atribuïda a Joan Fuster que, trobe, és ben adient: "Estem farts d'haver de demanar perdó per existir".
Salutacions i ànims al casal. Seguim.
(Notícia redactada pel casal: http://casalpopularalacant.blogspot.com.es/2013/02/feixistes-ataquen-el-casal-popular-tio.html )
És clarament ofensiu que ens diguen que tenim res a veure amb els valencians - generalitze, és clar, no tots som iguals - i per tant és ofensiu que existisca un casal popular que es dedique a difondre i defensar la cultura i llengua dels valencians. El nom ja fa nosa, "Tio Cuc", als alacantins no els agrada que els recorden el que han sigut. Fa igual si ens diuen que Alacant és una terra de polítics imputats, el que vertaderament molesta és veure cartells, reivindicacions d'Alacant dins dels Països Catalans. Una ideologia que molesta, simplement per existir.
A simple vista, als carrers, passen desapercebuts els cartells xenòfobs de partits i pseudopartits com "Espanya 2000", però pitjor destí tenen els cartells de 9 d'octubres o de 25 d'abril. El rebuig és immediat. Sí, és pot dir ben alt, a molts alacantins els molesta menys la corrupció i el racisme que un cartell en valencià. Sóc més radical ara; ja no dic un cartell valencianista, dic un cartell en valencià. I no passa res; cadascú pot tindre l'opinió que vulga que, per a això, ja estan les eleccions i les victòries successives del PP. El problema és la imposició.
El problema és que la mentalitat dretana passa per eradicar allò que no agrada. No refutar les idees contràries, ni menysprear-les: eliminar-les directament, intentar que no existisquen. I el feixisme d'Alacant ataca quan menys ho esperes. I és el que ha passat ara. La víctima ha sigut el casal popular Tio Cuc. Val destacar que l'únic objectiu del casal és la normalització de la llengua i les activitats culturals amb el valencià com a llengua vehicular; tot un perill per a la societat. Silicona, oli i dos paradòxiques frases han volgut fer mal al casal. La cultura ofén a qui no la té.
Però han atacat el que més ens estimem. Davant el passotisme i la deixadesa de l'ajuntament d'Alacant, per a molts el Casal és el punt de reunió i acostament a la cultura que ens agradaria poder trobar en més indrets de la ciutat. Per sort, els que lluitem sabíem ja que el territori és hostil i aquest atac és simplement una mostra que, a més, és barroer. Res d'això ens aturarà, és ben clar. Però cal saber-ho, perquè molts desconeixen l'existència del feixisme i altres es dediquen a fer ulls cecs.
I acabe amb una frase atribuïda a Joan Fuster que, trobe, és ben adient: "Estem farts d'haver de demanar perdó per existir".
Salutacions i ànims al casal. Seguim.
(Notícia redactada pel casal: http://casalpopularalacant.blogspot.com.es/2013/02/feixistes-ataquen-el-casal-popular-tio.html )
Subscriure's a:
Missatges (Atom)