"La caixa" trenca el gel.

Que siguem invisibles no vol dir que no existim. He hagut d'aguantar molta incredulitat i sorpresa quan deia que he nascut i viscut sempre a Alacant i que parle valencià i que estudie filologia catalana. Em pregunten si no em sent sol, aïllat, com si fos un espècimen estrany en una ciutat perduda de l'Antàrtida. "En qui parles? T'atenen en valencià? I els teus amics?" I jo sempre he d'explicar l'altra Alacant, la que no és "Alicante".

A cada cosa que els dic queden més estupefactes, des del folklorisme clàssic (el himne de la ciutat, la senyera en l'escut), fins a la realitat actual, com pot ser el casal Tio Cuc o les diferents colles de dolçainers, nanos i gegants, etc. No sé quina consideració solen tindre d'Alacant, però s'equivoquen, almenys gradualment.

Però entre tot hi ha cosa que sempre els sobta més:
-De veres teniu un grup de música que canta en valencià?
- I tant que sí. La caixa de gel es diuen.
- Però... D'Alacant ciutat?
- D'Alacant ciutat.
- I tenen discos?
- No, però en tindran. Són molt bons.
- Ja em passaràs cançons.
- Per descomptat; però quan triomfen, recorda que ja t'havia avisat.

I arriba ara el moment. La caixa de gel, el grup d'Alacant que parla i canta valencià, llança el verkami. Un projecte que busca poder finançar el seu primer disc: "Somnia". Les melodies, les lletres, les aptituds i les ganes les tenen. Només els manquen els recursos. Per això el verkami. Amb l'ajuda de tots tindrem un grup més de música en valencià i amb l'ajuda de tots creixerà l'Alacant de l'ombra.

Ací teniu el projecte i les recompenses: http://www.verkami.com/projects/4477-somnia-primer-disc-de-la-caixa-de-gel Són dies feliços per a la part valenciana d'Alacant. Molta sort als companys de "La caixa de gel". Espere que se'n puguen eixir i fer-nos gaudir amb el seu treball. Avancem.

Visca Alacant!