Hui vos conte dues anècdotes, sense opinar, perquè vosaltres mateixes traieu conclusions pròpies. Una anècdota em va ocórrer a mi; l'altra me la van contar. Al veure com s'interrelacionaven les dues de seguida vaig pensar que seria una bona entrada per al bloc. I ací estic, informant.
La primera anècdota cal situar-la per la Plaça dels Estels - també anomenada Plaza Luceros, Plaça Barcelona o Plaça Miquel Grau. A gust del consumidor -. La situació és la de sempre: jo i una companya parlant en la nostra llengua. Féiem tard per a agafar l'autobús i de camí ens va detindre un home. Treballava, no sé per a quina companyia, però arreplegant signatures pel carrer, o socis, o venia colònia; que sé jo!
El cas és que no teníem temps per a ell i li van dir textualment i assenyalant el rellotge: "Ho sent! No arribe a pel bus!" Es va estranyar i ens va preguntar què déiem. -Que no arribem!- Insistim i vocalitzem més. Però res. A la fi un "Que se'ns escapa el bus" pareix que ho va entendre i li va fer reaccionar: "Ah! Es que si habláis valenciano..." Per pronúncia i físic el xic era, com a mínim, d'Espanya.
Metres més enllà, en la parada de l'autobús, un home ens pregunta l'hora. Aquesta vegada, l'home presentava trets físics i fonètics de Sud-Amèrica. - Las 2 menos 20 - Responem. El xic s'estranya el canvi lingüístic i diu: - Pero contestadme en valenciano. Que yo quiero aprender. - Després de veure el nostre somriure de complicitat i esperança afegix: - Me gusta los que defendéis el valenciano. Por mi tierra se perdieron muchas lenguas por no usarlas -. I puja al bus.
Un company em va contar ahir una altra anècdota. Comença, precisament en un autobús. Ell anava sol, sense qui conversar, i al seu costat dues dones debatien. De nou, cal fer una distinció: una dona era alacantina, l'altra sud-americana. Debatien si s'hauria d'estudiar valencià a l'escola. Una defensava fermament el sí, l'altra fermament el no.
Pel context, ja supose que sabreu qui defensava què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada