Per sort o per desgràcia (desgràcia més aviat) no hi vaig poder ser ni a la manifestació de València, ni a les celebracions dels pobles voltants d'Alacant; així que em vaig haver de conformar amb presenciar els actes que van tindre lloc a Alacant.
Abans d'analitzar els actes oficials, vull mencionar a l'associació resistent de la nostra ciutat, al Casal Tio Cuc que ahir es va encarregar de dignificar el 9 d'octubre amb un acte en commemoració de Miquel Grau. Una commemoració necessària i un exemple de l'antivalencianisme que pretén envair Alacant. Gràcies Tio Cuc.
I ara parle dels actes oficials. Un dia folklòric per excel·lència. Malgrat les cortines de fum que es venen des de l'ajuntament (diuen que han contractat danses d'ací i allà, que han incorporat els cavallets...) el 9 d'octubre a Alacant està en un procés de decadència impulsat per l'ajuntament que, de no remeiar-ho, té els dies comptats.
M'explique.Vaig arribar a a l'esplanada i ja em va sobtar la decoració de la famosa "Concha", on tindria lloc la cloenda del cercavila que recorria l'esplanada. Algú pot esperar que per a un 9 d'octubre l'ornamentació siga estil medieval, amb senyeres, amb el casc de Jaume... Que parega un 9 d'octubre. En lloc d'això lluïen amb força tres banderes oficials, com si es tractara d'un míting o una conferència política: La bandera d'Espanya, la senyera coronada i la bandera d'Alacant. Res més a dir.
Del cercavila no tinc queixa. Nanos, gegants, cavallets, diversos grups de dansaes i les colles de dolçaina i tabal van dur el valencianisme a l'Esplanada i la curiositat a una ciutat que desconeix. Però res més, cap processó cívica ni incívica. Cap ni una senyera que és el que li pertoca al 9 d'octubre.
La mort dels símbols em preocupava, però va passar a segon pla quan el presentador de l'acte final va obrir la boca. Sí. És el que penseu. Ahir, alguns valencians ironitzaven via twitter pel fet de que els polítics (i qui no és polític) gastaven el valencià exclusivament per a aquest dia. Doncs bé, en Alacant l'atac lingüístic l'hem de patir fins i tot en el dia del País Valencià. Tot el discurs en castellà. Supose que no hi ha presentadors a Alacant que puguen fer-ho en valencià.
Bandera d'Espanya, referències folklòriques i el castellà llengua vehicular. Feliç 12 (perdó, 9) d'octubre.
Home, hi han dues llengües oficials, cal usar les dues, i en una ciutat on més del 80% és castellà-parlant no pots obviar esta llengua, que la celebració es suposa que és de tots i per a tots. Clar que també hi ha molta gent que com a segona llengua té el valencià, si que és extrany que no trobaren cap.
ResponEliminaA banda d'això el dia en questió em sembla totalment desacertat. Més centralisme no pot haver quan es celebra un fet de la ciutat de València mentres que la meitat de la regió seguia al poder dels moros aquest 9 d'octubre de 1238 i l'altra meitat ja estava reconquerida. Pense que s'hauria d'agafar un fet històric, el que siga, que represente a tots i que ens unisca com a poble, independentment de si pensem si som regió, país, nació o regne. El 9 d'octubre no pot tindre mai eixa consideració, per tant molta gent, sobre tot els que sabem de història, no ens sentim representats en aquesta diada.
Del 80% castellanoparlant que esmentes, estic convençut que prop d'un 70% entén sense massa (o cap) dificultat el valencià. Per tant, i tenint en compte el que es commemora ( sense entrar en si pertoca commemorar-ho o no) me reafirme en la meua opinió que hauria de ser en valencià.
ResponEliminaTambé cal tindre en compte a quin públic et dirigeixes i és un acte que acostuma a reunir als pocs valencianoparlants que restem a Alacant. És un mínim exigible en una ciutat tant altament disglòssica.