El valencià de poble.

Aquesta entrada protesta era inevitable i la tinc en ment des de fa uns dies, però és un tema que sempre m'ha indignat prou. Ja tocava fer una entrada que tractara aquest assumpte.

El títol, El valencià de poble pot reflectir el que diré, però vos ho aclarisc. La meua crítica no estarà orientada cap als pobles, per descomptat, la meua crítica recau directament, una vegada més, en la capital. En la gran capital moderna, cosmopolita i "setciències".

Doncs bé, explique el títol. No entenc com la gent d'Alacant, de la city, empra el terme "valencià de poble" amb un to despectiu. Utilitzen eixes tres paraules per a referir-se normalment a un valencià, diuen, "bast, mal parlat, vulgar". Bé, cal especificar, mai no diuen "valencià de poble", diuen "valenciano de pueblo", és clar, perquè malgrat que ells, pel que han aprés a l'escola, saben més que ningú de normativa, de l'estàndard, de parlar correcte... no el gasten (i mare de Déu quan intenten gastar-lo! Quina por!).

I es riuen quan senten algun valencianoparlant i el senten dir: bueno, pues entonces o mosatros. Es riuen, però ho comenten en castellà. En castellà, per cert, dient coses com "dejao", "habían", etc; perquè això entre amics té igual, en castellà sí accepten el col·loquial. En valencià, pel que sembla, no. No l'accepten perquè està mal, perquè això és "no saber parlar valencià" (té nassos la frase).

Potser no s'adonen que tota aquesta gent de poble, que evidentment amb els amics parlen col·loquial, tenen el doble, el triple o el quàdruple de lèxic que els capitalins que hem aprés el valencià a l'escola. Potser no s'adonen que tenen una fonètica valenciana, pròpia, genuïna, a diferència del nostre valencià traduït, amb una monòtona fonètica castellana. Potser no s'adonen que a voltes una traducció literal de frases fetes sí que és "no saber parlar valencià".

Així que capitalins, abans de menysprear el valencià de poble, poseu-li l'etiqueta de "valencià viu", perquè és al poble on es gasta i, per l'amor de Déu, sigueu humils i deixeu-vos ensenyar.

Tot açò passa, tot aquest bloc són experiències verídiques. De vegades, costa creure-ho.