Bon dia.

"Bon dia". Aparentment una partícula inofensiva, que pot servir d'element iniciador els discurs, o simplement una mostra d'educació, connotativa o no. 

Bon dia, fàcil d'entendre. Només es compon de dues paraules ambdues de procedència llatina (bonus, dies) i, per tant, semblants a l'homònim de la llengua veïna. Qui entén un "Buenos días" no crec que tinga massa dificultats per a entendre un "Bon dia", almenys no en un territori on el valencià existix. 

No obstant això, un "Bon dia" en la meua ciutat (com a altres llocs, supose) pot suscitar diferents reaccions. 

Un "Bon dia", equivalent, sol ser la menys usual (parle d'experiència personal). Només uns pocs intrèpids s'arrisquen a pronunciar unes paraules en llengua que no és seua, o apliquen simplement mímesi, i et contesten un bon dia amb un bon dia. Clar que contestar-te amb un bon dia podria dur a equívocs i que, si és que has de dir res més, insistisques en llengua pròpia. Seria donar-te facilitat per a què ho feres.

Intentant evitar les poques (però existents) reaccions de qui a un "Bon dia" no contesta però a un "Buenos días" sí, parle de la reacció més usual: "Bon dia" es contesta amb "Buenos días". Clar que hi ha "Buenos días" i "Buenos días"... Bàsicament, m'he trobat amb dos tipus de "Buenos días". N'hi ha un que es diu automàticament, perquè el castellà és llengua materna i si no ho penses t'ix, però es diu amb simpatia i sense rebuig, perquè en mil·lèsimes de segon comprén que un "bon dia" és tan natural com el seu "Buenos días". I automàtic.

L'altre "Buenos días" es contesta amb èmfasi i reticència. El semblant de la cara ha d'expressar una barreja entre sorpresa i malestar. Perquè és clar, dir "Bon dia" és, com a mínim, una falta d'educació. "Buenos días", marcat i sense treva, amb rebuig i que amb dos paraules pugues notar que la teua llengua no és digna, almenys no per a iniciar conversa. Ja saps quina fer servir a partir d'això (o es pretén).

Siga com siga, pareix que són poques les vegades en què un "Bon dia" deixa indiferent. Un motiu més perquè el gastem fins que siga cosa normal i rutinària. I "Bon dia" l'utilitze com a síntesi, metàfora o metonímia del vertader missatge. Quan normalitzem totes les paraules, serà normal un simple "Bon dia"